Processadors

Que és el hyperthreading?

Taula de continguts:

Anonim

Segur que alguna vegada has sentit parlar de la tecnologia HyperThreading dels diferents processadors moderns, com els Intel Core, però Què és exactament el HyperThreading? Tractarem d'explicar en les properes línies i també fer una mica d'història, perquè aquesta tecnologia no és nova.

Què és el HyperThreading?

La tecnologia HyperThreading consisteix en 'simular' dos processadors (o nuclis) en un de sol, dividint la càrrega de treball entre les dues i per tant millorant la velocitat de processament. Aquí s'aplica perfectament la dita 'dos caps pensen més que una "una lògica que Intel ha implementat des de fa temps en els seus processadors.

En l'actualitat podem veure processadors de 2, 4, 6 o 8 nuclis físics d'Intel, que gràcies a la tecnologia HyperThreading, poden simular el doble de nuclis de processament. Per exemple, els processadors Intel Core i3 posseeixen només dos nuclis físics però es comporta com si tingués 4 nuclis (realment són FILS) gràcies a aquesta tecnologia. Aquests nuclis addicionals que simula l'HyperThreading se'ls sol anomenar 'nuclis lògics'.

Aquesta característica està present en tota la família Intel Core, Intel Core M i Intel Core Xeon.

HyperThreading en l'ús diari

Un ordinador o un mòbil actualment és un dispositiu multi-tasca que realitza diverses operacions a el mateix temps. Podem veure una pel·lícula i fer un escaneig de sistema a la recerca de virus o jugar a un videojoc i descarregar-se la sèrie completa de Black Mirror. Això és només el que l'usuari pot veure però un ordinador realitza moltes més tasques en segon pla sense adonar-nos. Són tasques habituals que fem cada dia, amb major quantitat de nuclis de processament un ordinador pot fer tot això i més sense que perdi rendiment.

L'evolució d'aquesta tecnologia

La primera vegada que Intel va implementar aquesta tecnologia va ser amb els recordats processadors Intel Pentium IV (Northwood), que en aquella època prometia una millora en el rendiment d'entre el 15 i el 30% si ho teníem activat consumint només un 5% més.

Aquest primer acostament a la tecnologia HyperThreading va ser una mica agredolç, ja que el programari d'aquella època (parlem de l'any 2001) no estava massa preparat per a aquest tipus de característica, així que en els sistemes operatius Windows 2000 o anteriors podíem patir d'una caiguda de l'rendiment, de manera que havíem de desactivar-la mitjançant la BIOS de la nostra placa base.

Després d'una pausa de diversos anys, la tecnologia HyperThreading retorn amb els Intel Core i3, i5 i i7 de l'arquitectura Westmere (2010) i ho va fer per quedar-se amb uns excel·lents resultats en tasques multi-fil que va polvoritzar en rendiment a les propostes de AMD.

L'alternativa de AMD

Encara que Intel va ser pionera amb la seva tecnologia HyperThreading, AMD també ha implementat alguna cosa similar en els seus processadors a partir de l'arquitectura Bulldozer. AMD ho dic per la seva banda CMT (Clúster Based Multithreading) que fa exactament el mateix però que no funciona de manera similar a la proposta d'Intel.

La tecnologia CMT el que fa és integrar dos nuclis en un sol bloc, però no replica la unitat de punt flotant, que és compartida pels dos nuclis. És a dir, aquest nou superbloc tindrà dues unitats per a realitzar operacions amb nombres enters i només un per a les operacions en coma flotant.

ET RECOMENDAMOSFiltrados benchmark de la nova CPU AMD RYZEN de 8 nuclis i 16 fils

La tecnologia CMT dels processadors AMD (sèrie FX i altres) aviat serà reemplaçada per SMT (Simultaneous Multi-Threading) que serà inclosa en els nous Ryzen. La diferència amb CMT introduït en Bulldozer és que aquest podia executar dos subprocessos que fossin idèntics, amb SMT podran ser executats 2 subprocessos per nucli però totalment independents. La qual cosa veurem una gran evolució respecte a la ja mateix "obsoleta" d'Intel.

Espero que aquest article hagi resolt els teus dubtes i et convido a que llegeixis la nostra guia sobre Els millors processadors de mercat.

Processadors

Selecció de l'editor

Back to top button